SINOPSI:

Tant Josep Vicenç Foix com Salvador Espriu coincidiren en que valia la pena destacar la poètica de la prosa de Pla.

Tant és així que van organitzarunes jornades a Barcelona en què s'establiren diàlegs al voltant d'aquesttema.

Charles Baudelaire somia en "el miracle d'una prosa poètica,musical, sense ritme i sense rima, prou flexible i prou esqueixada per aadaptar-se als moviments lírics de l'ànima, a les ondulacions del somieig,als sobresalts de la consciència".

Nosaltres hi estem d'acord i afegim a las eva escriptura, sensible, bella, precisa i, al mateix temps rotunda, laplasticitat de la pintura i la sublimació de la música de cambra, per a oferir-vos la visió del cronista de la Costa Brava i de la seva gent.

INTÈRPRETS

• Rapsòdia Veus Literàries